En el segle XV, durant el període Muromachi s´estableix l´estil Rikka, creat per l´escola d´Ikenobo, es tracta d´una tècnica amb unes estrictes normes respecte a les mides i a la situació de les branques principals o yakueda i es pot dir que les tècniques d´Ikebana que van sorgir després van anar derivant del Rikka.
El muntatge d´aquesta tècnica es realitza principalment en un recipient alt, amb les branques agrupades en vertical, a on cada una d´elles tenen una doble funció, el simbòlic i el pròpiament decoratiu.
En conjunt, un Rikka es una representació de l´univers sencer mitjançant un paisatge.
SHIN, es la branca principal i la seva posició i forma, decideix la dels altre yakueda, representa la muntanya mes alta, l´origen de la espiritualitat del mon.
SOE, Suport indispensable del shin, representa una muntanya.
UKE, proporciona la sensació d´espai i amplitud, muntanya llunyana.
NAGASHI, es el que atorga el moviment a la composició, representa un riu.
SHO - SHIN, en el centre de la composició i marca l´equilibri, comença el descens de la muntanya.
DO - UCHI, representa una roca gran que escampa l´aigua dividint el cabdal en diferents rierols.
DO, esta situat davant del shoshin i es una mica mes petit que la meitat d´aquesta branca, representa u a cascada.
MAE - OKI, es dirigeix cap a l´espectador i estableix l´equilibri entre la part inferior i la mizuguiwa, es el paisatge prop del mar.
HIKAE, es dirigeix cap a l´exterior al costat oposat del uke, la seva alçada es superior al nagashi i es posiciona a sota el soe, una altra muntanya.
KI - DOME, Platges
MIKOSHI, no ha de ser mes alt que el shoshin, ni mes baix que el shin, es dirigeix cap en fora i cap amunt i es la profunditat entre el maeoki i el shoshin, muntanyes llunyanes.
El MIZUGUIWA de l´estil rikka s´ha de veure vertical i molt unit, elegant i fort a l´hora
Ocupo la meva vida
en vagar per els camins
mentre guardo les flors de les quatre estacions
en els meus pensaments.
Tagami Kikusha
genial
ResponEliminaroser